Els primers gavanencs van viure a la zona de Can Tintorer fa 6.000 anys, a l'època neolítica

Gavà és un municipi del Baix Llobregat que s'estén des del massís de Garraf (Serralada Litoral) fins al mar i que inclou terres del Delta del Llobregat.
El nom de Gavà apareix per primer cop en un document l'any 1002 i vestigis arqueològics testimonien una ocupació des de la prehistòria.
Els primers habitants, segons aquests testimonis arqueològics, van viure a la zona de Can Tintorer fa uns 6.000 anys.
D'aquesta fase de la prehistòria, en què l'home descobreix els mitjans per controlar i desenvolupar les seves pròpies fonts de subsistència, són les mines prehistòriques de la ciutat, les mines en galeria més antigues d'Europa, i que es poden visitar des de l'any 1993. D'elles se n''extreia variscita, una pedra verda que fou utilitzada per a la manufactura de joies.

Gavà conserva importants vestigis del passat

El territori de Gavà  també va estar explotat pels ibers, que residien  en poblats com el del turó del Calamot, ben prop del nucli urbà actual de la ciutat. L´arribada de la dominació romana alterà aquesta situació, de forma que gradualment la població passa a habitar principalment a l´entorn de vil·les com la de Can Valls del Racó o la de Sant Pere de Gavà, que estava ubicada al centre històric de l´actual municipi. La intensa activitat comercial es reflecteix en testimonis com els vaixells enfonsats a les Sorres de Gavà, un indret que ara fa dos mils anys era mar i formava part d´ una important  zona d´ancoratge. Al Museu de Gavà s´hi poden veure diverses objectes trobats al jaciment de les Sorres que donen fe de la intensa activitat comercial com àmfores, marbres, metalls així com un casc i una reproducció d´un casc etrusc del segle V a. C.

Finalitzat el domini romà i després de la dominació visigòtica, el territori va ser terra fronterera entre Al-Andalus i l´Imperi Franc. Durant  l´Edat Mitjana assistim al naixement de les estructures feudals, que van perdurar fins l´Edat Moderna. El territori s´organitza a partir del terme d´Eramprunyà, presidit pel castell del mateix nom, del qual es té constància de la seva existència des del segle X. El castell dominava un ampli territori integrat pels actuals termes municipals de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i part de Sant Boi de Llobregat.
Propietat dels comtes de Barcelona, el segle XIV, el terme d´Eramprunyà va passar a mans dels Marc, família de cavallers i de poetes i senyors del castell fins el segle XVI, època en el que la fortificació, molt afectada per la guerra civil del segle XV, es trobava en decadència. La visita a les ruïnes del castell i de l´ermita de Sant Miquel d´Eramprunyà, amb amplies vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf constitueix un testimoni únic d´aquest passat medieval. Una visita que es pot combinar amb la de l´ermita de la Mare de Déu de Bruguers, situada al peu del turó que presideix l´antic castell medieval.

L'espàrrec és el cultiu més popular de la ciutat i dóna nom a la coneguda Fira d'Espàrrecs

A partir de la segona meitat del segle XVIII, i amb una economia basada en l´agricultura, Gavà va créixer demogràficament i econòmicament fruit de la dessecació de les terres del Delta del Llobregat per tal de convertir-les en terres de conreu. Lentament es consolida el nucli de població de Gavà al voltant de la parròquia de Sant Pere, que estava ubicada al mateix solar que l´actual i els antics ravals donen lloc a una estructura de carrers que en bona part ha sobreviscut actualment al centre històric de Gavà on trobem testimonis de l´època com ara Can Lluc, actual seu del Museu de Gavà, la Casa Gran o la Rectoria. A la zona de muntanya  del terme municipal existia un hàbitat dispers en masies, diverses de les quals encara podem conèixer avui dia.

El conreu d'espàrrecs (producte emblemàtic que ha donat nom a la Fira d'Espàrrecs de projecció nacional), de la vinya, de cereals i de fruiters, i la ramaderia de cabres i ovelles a la zona de la muntanya i a les terres més planes, van ser durant segles les activitats principals. Aquesta situació comença a canviar durant els inicis del segle XX, lligat al desenvolupament de Barcelona i l´arribada del ferrocarril (finals del segle XIX) , iniciant-se l´ expansió de l´activitat  industrial, que és l'activitat econòmica principal avui en dia juntament amb les activitats relacionades amb els serveis. El comerç és un dels sectors més dinàmics i en els darrers anys ha experimentat un important creixement i s'ha convertir en un veritable dinamitzador de la vida ciutadana.

Gavà, una ciutat moderna que afronta nous reptes

Les transformacions econòmiques i socials iniciades els primers anys del segle XX comencen a dibuixar el nucli urbà tal com el coneixem actualment.

Apareixen les primeres indústries (La Electra del Llobregat , Companyia Roca Radiadors, Serra i Balet, Societat General d'Hules...) i els primers equipaments privats i públics d'importància, com el parc de l'American Lake o el col·legi Salvador Lluch. S'experimenta el primer i més notable creixement demogràfic, que es traduirà en la construcció de nous barris i en l'aparició de serveis moderns, com ara els transports i l'enllumenat públic, les primeres escoles, el cinema, el telèfon o els mercats municipals.

Amb el restabliment de la democràcia s'activa la recuperació del territori per a ús ciutadà, es construeixen els grans equipaments públics, les infraestructures bàsiques, es modernitza la xarxa de comunicacions, s'inauguren nous espais per al lleure, creix l'associacionisme, el nombre d'activitats i propostes ciutadanes i es recuperen les tradicions autòctones. Actualment l'activitat principal dels seus habitants, més de 44.000, és la indústria, el comerç i el sector serveis.

Gavà ha començat el segle XXI mantenint el repte d'ésser una ciutat  encara més moderna, competitiva i vital.